Es Pujols
Un dia passejant se’m va acudir fer un petit anàlisi del que era i del que és aquest lloc de Formentera on vaig néixer i que és un dels indrets que segurament més han canviat pels efectes del turisme. Parlam de Es Pujols.
Es Pujols forma part d’una finca coneguda com Can Mayans des Pujols. Ens centrarem en la part que conforma el nucli urbà que a dia d’avui es la zona turística més important de Formentera i la delimitarem amb les cases pageses que hi havia abans del desenvolupament. Es tracta de Can Vicent Serra, Can Joan Serra, Can Pep Damià, Ca Na Isabel, Can Vicent Paya, i Can Xumeu de Sa Punta, aquesta última la més nova.
A la costa, arrecerats pels illots, diversos conjunts de varadors tradicionals, els més importants, Sa Roca Plana o Sa Pedrera de’n Coix, donen fe que era un refugi de pescadors. Recordem que l’agricultura i la pesca eran bàsics per la subsistència a l’illa. Avui, tot i que els varadors estan declarats BIC, ja no guarden embarcacions de pesca professional, sinó petites barques de lleure.
El nucli principal està dins uns terrenys comprats per Joan Castelló Mayans en dos vegades: 07 de noviembre de 1906 i 05 d’octubre de 1914, a Bartomeu Mayans Tur. Joan Castelló tingué tres fills: Pep Castelló, i Catalina i Maria Castelló, conegudes per Ses Castellones.
A principis dels anys 50 començà poc a poc la vinguda del turisme a Formentera. L’any 1954 Enric Roselló, industrial tèxtil català, inaugurà la primera fase del Hotel Rocabella; poc després un empresari eivissenc, Fita, s’associà amb Vicent Payà i construiren un hotel que inicialment es deia Oasis, més endavant Cala Pujols, i avui, Five Flowers.
S’inicia el gran canvi: una Sra. catalana amb el seu marit, Nigel, actor de cine, i la seva mare, construeixen Ca na Mercedes, un petit hostal-restaurant-bar, que más tard va ser adquirit per Xicu Mari Mayans convertit amb l’actual hotel Voramar.
Un metge Valencià afincat a Formentera amb consulta privada a Sant Francesc, Jose Peris Mendoza, comprà un terreny a ses Castellones i construí el Pinatar.
Xicu Barber compra un altre terreny i neix Capri, que a dia d’avui, encara que amb una altra direcció no ha perdut la seva essència i segueix sent un referent de la restauració a les Pitiüses. Altres emprenedors formenterers també es fixen a la zona i construeixen diversos establiments.
Però segurament el boom ve de la mà de dos empresaris valencians: Jose Castell Llacer i Pablo Arriba Timón, que inicien la construcció dels edificis plurifamiliars que en poc temps van surgint com bolets a raó d’un o dos per any.
Aquestos edificis en principi no estaven projectats com a edificis turístics sinó com a segones residències, sobretot d’alemanys i alguns francesos.
Aquest creixement crea un nou problema que ningú havia previst: la necessitat d’un clavegueram i una depuradora. Això es porta a terme entre els anys 70 i 72, a càrrec de l’Associació de veïns. Però clar, una solució va provocar un altre problema: s’havia fet una depuradora i es va fer un emissari, però la falta d’estudis previs i/o disponibilitat pressupostària van fer que l’emissari aboqués unes aigües brutes dubtosament tractades enmig de la bahía. Resultats: la platja de Es Pujols canvia el seu color net i transparent per un color verdós, i a la fauna piscícola s’hi afegeixen uns peixos allargats d’un color i olor no massa agradables.
Això va durar fins la construcció de l’Estació depuradora d’aigües brutes de Formentera, on es va conectar el clavegueram.
Una part, jo diria que molt important, de l’economia de l’illa depenia d’aquesta zona, fins que poc a poc tota Formentera es convertí en zona turística. El canvi de model turístic a portat canvis importants, i no sempre desitjables.
Primer teníem els alemanys, relativament tranquils, que no sortien massa del lloc on s’allotjaven, com a molt als bars propers que no eran ni de lluny els qui hi ha ara. Després l’època de màniga ampla del turisme italià, molt més sectari i sorollós, que convertí l’indret en un lloc de difícil convivència, fins al punt d’obligar a l’aplicació de diverses normatives i ordenances.
A dia d’avui, Es Pujols té dos cares: L’estiu, un lloc ple de vida amb comerços, restaurants, hotels i demés allotjaments turístics, zones d’oci controlat, i una platja urbana recomanable com a tal.
L’altra cara és l’hivern. En aquesta època des de finals d’Octubre fins Setmana Santa aproximadament, és un poble fantasma on segurament viuen 20 o 30 persones, el que deixa clar que pràcticament tots els habitatges de la zona són allotjaments turístics no sempre reglats.
Compartir:
FormenteraMola
la revista online de Formentera
Hola,
Estamos creando una revista online en Formentera y nos encantaría contar con tu colaboración.
Si te apasiona la música, el arte, la historia, la literatura, fotografía, el video o cualquier cosa que vale la pena contar, nos gustaría escuchar tu propuesta.
No es necesario ser un experto en escritura, solo necesitas compartir tu entusiasmo.
Si estás interesado, envíanos un mensaje y hablamos más en detalle.
Categorías
