Síguenos en

FormenteraMola

Pregó, festes del Carme

Redacción FormenteraMola

El concurs de pregó celebrat té com a objectiu promoure la participació i la creativitat en la celebració de les festes de la Mare de Déu del Carme a la Savina per a l’any 2024.

Aquests son els guanyadors:

Pregó d’en Santiago Colomar:

Per avui, festa del Carme,
dia de la gent de mar
he pensat aquest pregó,
no sé si us agradarà.

Més de cent anys endarrere,
el govern per fer diners
a l’empresa d’en Borràs
va vendre l’estany des Peix.

Veneren un tros de mar
com qui ven un figueral
i robaren a les barques
un recer tradicional.

En Borràs va construir
un port per obligació
perquè els llaüts de l’estany
tenguessin més protecció.

A redòs del port va néixer
la Savina entre els estanys.
Un dic, espigó i es Guafe,
tres casetes en pocs anys.

A la Segona República
vengueren alguns turistes
però el port donava pena
i les vistes eren tristes.

Demanaren port millor,
pensaren places, carrers,
perquè la Savina fos
capital per sempre més.

A can Guillemet obriren
una escola per infants
i al cafè d’en Sastre hi havia
ball de Vila ara i en tant.

El somni d’en Cinnamond
la guerra se’l va emportar
i amb el nou règim vengueren
presos més d’un milenar.

Als anys seixanta el turisme
va mostrar més interés.
Va entrar la Joven Dolores
i un bon port feren després.

Les barques sempre sortien,
bufàs ponent o mestral.
El mar és un vell company
dona i pren a parts iguals.

En Joan Xesc i en Martí
treballaven de patró,
també en Xomeu Andreuet,
com en Xomeu des Caló.

Va obrir Can Calafat
i el Bellavista també
i el baret d’en Lluquinet
en venir de l’estranger.

A l’escola de Can Serra
s’estudiava la lliçó
mentre els barcos esperaven
la sal del carregador.

Als anys vuitanta en Matutes,
per un interès social,
va intentar fer a l’estany
una àrea residencial.

Quan tancaren les salines
part del port es va morir
i es Guafe en els anys noranta
ja va deixar d’existir.

El port va començar a créixer
sense interès general.
En un racó els pescadors
mentre riu el capital.

Ja només queda la torre
que es diu des Trituradors,
és de l’any quaranta-sis
i necessita atenció.

Algun dia dirà prou
i sense remei caurà.
L’Autoritat Portuària
ben segur que ho mirarà.

Què esperen per arreglar
la Casa des Fil també?
Si no val per restaurant
no hi arribaran diners.

No hi ha placa que recordi
les almadraves, es Guafe,
les places de sal, sa Guia,
en Cinnamond o la base.

D’esquena a la nostra història,
només pensant en diners
farem un poble sense ànima,
que ja no sabrà d’on ve.

Si un dia s’amplia el port
els de sempre guanyaran:
més dàrsenes esportives,
més iots i pantalans.

Defensau l’estany des Peix
de la sobreexplotació,
que respiri novament
pensant en la tradició.

Per avui, festa del Carme,
dia gran de la Savina,
he pensat aquest pregó,
per la mar i la marina.

Pregó d’en Joan Tur Escandell

Es vesins de La Savina
avui feim celebració
us rebem amb mans obertes
aquest poble pescador

la mare de Déu del Carme
sempre dona protecció
avui l’hem acompanyada
amb respecte i devoció

Presidint amb una barca
altres li fan porfessó
i oferim una corona
resant-li una oració

demanant per qui va perdre
la vida en navegació
pregam que allí on estiguen
guiïn as nostres patrons

Repicant ses castanyoles
sa flaüta i es tambor
balladors i balladores
mostren nostra tradició

vull comparar-vos la vida
sa d’un jove i d’un major
quen_que_mos sembli mentida
ara no vivim millor

—–

A un temps no hi emportava
posar cap controlador
dos soldats de sa marina
també fan d’amarrador

Autoridad portuària
trob que són un mal doctor
sa recepta la fan llarga
i no curen cap dolor

—–

A s’ombra d’una savina
aparcava es carretó
si sa somera es bufava
ningú sentia s’olor

Si ara trobes zona blava
dona gracis al senyor
i amb tanta fumerallada
tot es dia es sent pudor

—–

Una barca que hi havia
que navegava al vapor
anava a Eivissa cada dia
a vendre es ous i es moltó

Ara es moltó cotaria
amb tant de barco senyor
d’un a s’altre hi saltaria
arribant fins al Japó

—–

Ses dones naven mudades
amb gonella i mocador
mentres feien regullades
a sa canya des timó

Ara només mostren galtes
muntanyes i torrentó
duen xerxa poc mallada
per pescar algun vinagró

—–

Hòmens amb americana
també amb molta educació
no eren gent estudiada
però mos daven lliçó

Ara només es retraten
i mostren musculació
tothom posa cara d’ase
no men vaig de sa nació

Compartir:

FormenteraMola

la revista online de Formentera

Hola,
Estamos creando una revista online en Formentera y nos encantaría contar con tu colaboración.
Si te apasiona la música, el arte, la historia, la literatura, fotografía, el video o cualquier cosa que vale la pena contar, nos gustaría escuchar tu propuesta.
No es necesario ser un experto en escritura, solo necesitas compartir tu entusiasmo.

Si estás interesado, envíanos un mensaje y hablamos más en detalle.

FormenteraMola

El magazine de la isla