Pregó d’en Santiago Colomar:

Per avui, festa del Carme,
dia de la gent de mar
he pensat aquest pregó,
no sé si us agradarà.

Més de cent anys endarrere,
el govern per fer diners
a l’empresa d’en Borràs
va vendre l’estany des Peix.

Veneren un tros de mar
com qui ven un figueral
i robaren a les barques
un recer tradicional.

En Borràs va construir
un port per obligació
perquè els llaüts de l’estany
tenguessin més protecció.

A redòs del port va néixer
la Savina entre els estanys.
Un dic, espigó i es Guafe,
tres casetes en pocs anys.

A la Segona República
vengueren alguns turistes
però el port donava pena
i les vistes eren tristes.

Demanaren port millor,
pensaren places, carrers,
perquè la Savina fos
capital per sempre més.

A can Guillemet obriren
una escola per infants
i al cafè d’en Sastre hi havia
ball de Vila ara i en tant.

El somni d’en Cinnamond
la guerra se’l va emportar
i amb el nou règim vengueren
presos més d’un milenar.

Als anys seixanta el turisme
va mostrar més interés.
Va entrar la Joven Dolores
i un bon port feren després.

Les barques sempre sortien,
bufàs ponent o mestral.
El mar és un vell company
dona i pren a parts iguals.

En Joan Xesc i en Martí
treballaven de patró,
també en Xomeu Andreuet,
com en Xomeu des Caló.

Va obrir Can Calafat
i el Bellavista també
i el baret d’en Lluquinet
en venir de l’estranger.

A l’escola de Can Serra
s’estudiava la lliçó
mentre els barcos esperaven
la sal del carregador.

Als anys vuitanta en Matutes,
per un interès social,
va intentar fer a l’estany
una àrea residencial.

Quan tancaren les salines
part del port es va morir
i es Guafe en els anys noranta
ja va deixar d’existir.

El port va començar a créixer
sense interès general.
En un racó els pescadors
mentre riu el capital.

Ja només queda la torre
que es diu des Trituradors,
és de l’any quaranta-sis
i necessita atenció.

Algun dia dirà prou
i sense remei caurà.
L’Autoritat Portuària
ben segur que ho mirarà.

Què esperen per arreglar
la Casa des Fil també?
Si no val per restaurant
no hi arribaran diners.

No hi ha placa que recordi
les almadraves, es Guafe,
les places de sal, sa Guia,
en Cinnamond o la base.

D’esquena a la nostra història,
només pensant en diners
farem un poble sense ànima,
que ja no sabrà d’on ve.

Si un dia s’amplia el port
els de sempre guanyaran:
més dàrsenes esportives,
més iots i pantalans.

Defensau l’estany des Peix
de la sobreexplotació,
que respiri novament
pensant en la tradició.

Per avui, festa del Carme,
dia gran de la Savina,
he pensat aquest pregó,
per la mar i la marina.